Relat de les alpinistes de l’Agrupació al Caucas Georgià

El mes de juny tres aventureres de l’Agrupació vam començar un viatge en furgoneta sense data de tornada, però ple d’objectius. El principal era arribar a Geòrgia a finals d’agost per trobar-nos amb una colla del centre excursionista de Terrassa i coronar alguns cims del Caucas plegats. I així va ser, ens vam trobar i vam coronar el Laila de 4010 m i el Kazbek de 5047 m.

Primer, amb idea d’aclimatar i de provar com va això del Caucas, vam fer el Laila. Aquest cim no tenia més complicació que travessar una glacera bastant trencada el dia d’atac al cim. Val la pena destacar que a diferència dels Alps aquí no hi ha telefèrics i per tant l’aproximació la vam haver de dividir en dos dies: el primer dia des de 1200 m aproximadament fins a una esplanada per sobre unes cases de pastors a 1800m i el segon dia vam pujar fins un coll de 3100 m i vam baixar a 2800m. El dia d’atac al cim per tant, vam superar un desnivell de 1200 m positius, i vam baixar molts més metres fins arribar a baix al poble. En resum va ser un cim molt maco i tranquil, ja que hi havia molt poca gent. I tot i no tenir grans complicacions, ens va exigir la màxima implicació física i psíquica, per superar els desnivells amb pes i creuar la glacera sense entrar en el seu laberint d’esquerdes.

Contentes amb aquest èxit, però una mica cagades per l’alçada del següent cim, vam moure’ns fins a Stepantsminda per encarar el Kazbek, cim molt més turístic per la combinació de gran alçada i poca complicació. Vam fer l’aproximació fins al refugi de Betlemi a 3600 m i hi vam fer una nit. A diferència del Laila, aquí hi havia molta gent, la majoria amb guia i moltes tendes al voltant del refugi. De les quals no tothom deuria baixar les deixalles, doncs al voltant del refugi hi havia una acumulació de brossa important.

L’endemà vam moure la tenda més amunt, fins a 4000 m i un cop plantada i sense pes vam pujar fins a 4200 m aproximadament, i va resultar que totes ens trobàvem bé. Així més tranquil·les vam anar a dormir i ens vam llevar a les 2 per començar a caminar una mica abans de les tres. En aquest cim més transitat no hi va haver complicacions, el camí estava molt més trepitjat i la glacera no estava tant trencada. I així poc a poc vam arribar al cim les primeres!!! I sort, ja que baixant ens vam creuar amb moltíssima gent i amb moltíssima gent en una mateixa cordada (9 en una mateixa corda). Suposem que les ratios guia-client deuen canviar respecte als Alps...

I per acabar, comentar algunes curiositats divertides com per exemple que tant al Laila com al Kazbek vam arribar al cim amb un gos que havia aparegut del no res. També que normalment als Alps ens trobem que som les que portem la motxilla més pesada i voluminosa i aquí en canvi portant la mateixa motxilla érem les més lleugeres!! També dir, que tot i no tenir telefèrics al Kazbek hi ha un servei de cavalls que creuen la glacera amunt i avall per transportar motxillotes i persones. I que una part molt interessant de fer muntanya al Caucas és que la majoria d’altres alpinistes són russos i polonesos, nacionalitats amb les quals no ens hi havíem creuat als Alps.